Si el teu animal té més de 7 anys, és una raça amb predisposició a problemes com displàsia de maluc (Pastor Alemany, Bouvier de Berna…) o de colze (Labrador Retriever, Golden…) o un gat Persa, Maine Coon o British Shorthair, estigues atent a aquesta publicació, ja que potser està patint en silenci un problema articular.
Una de les malalties articulars més comuna és la osteoartrosi que es defineix com una malaltia crònica provocada per una degeneració del cartílag articular i inflamació que cursa amb dolor i pèrdua de la funció de l’articulació.
Com podem detectar-les?
En gossos: reducció de la mobilitat, resistència al exercici, dificultat per pujar escales, saltar, rigidesa de les extremitats, canvis de comportament, més abatiment.
En gats (de forma natural no manifesten el dolor per no ser vulnerables): reducció de l’activitat general i de joc, menys actitud de bany, irritabilitat o agressivitat, menys gana, miols excessius, increment de les hores de son, postures encorbades.
Què puc fer per ajudar-lo?
Si sospites que el teu animal pot tenir un problema articular el millor és fer una bona revisió veterinària per detectar causes, i fer un bon abordatge del cas individual de l’animal.
En el nostre centre basem la nostra teràpia de manera multimodal, és a dir, actuant sobre molts punts per obtenir major èxit de tractament.
1. Diagnòstic de la causa: hi ha problemes articulars que poden ser provocats per causes concretes (com per ex. Leishmania) i cal el tractament específic de la causa per a la seva millora.
2. Nutrició: és imprescindible que l’animal estigui en un pes saludable per reduir el sobreesforç de les articulacions i afavorir la mobilitat. A més a més, una dieta natural i d’alta qualitat proporcionarà major vitalitat i energia a l’animal, afavorint el seu benestar.
3. Activitat física: recomanem que l’activitat física dels animals amb problemes articulars sigui almenys una i mitja – dues hores al dia, per tal de mantenir la massa muscular. L’exercici ha de ser moderat, evitant exercicis que puguin perjudicar en l’àmbit articular (com el llançament de pilotes o pals, zones inestables com la sorra de la platja, etc.), però si afavoreix per exemple el desnivell o activitat en aigua.
4. Suplementació: aquest és un pilar molt important de la nostra teràpia. A través de la suplementació amb components naturals podem reduir molt el dolor, així com la inflamació, així com retardar la progressió de la malaltia.
5. Medicació: en casos avançats o en moments puntuals, i sempre i quan tinguem una base clínica de que no estem perjudicant a l’animal, farem ús d’antiinflamatoris o analgèsics per reduir el dolor i així permetre que l’animal pugui tornar a fer vida normal com més aviat millor. Recordem que molts dels antiinflamatoris humans són altament tòxics pels animals, així que sempre que tingueu un animal amb dolor cal que consulteu al vostre centre veterinari.
Els problemes articulars són cada vegada més comuns, i si el que has llegit t’ha pogut ressonar t’animo que ho comparteixis amb el teu cercle per fer aquesta patologia cada vegada més coneguda i millorem així la qualitat de vida de molts peluts!