L’obesitat i el sobrepès és un problema creixent entre les mascotes que ens visiten, afectant 1 de cada 3 animals. És per això que avui posarem atenció en aquells hàbits que ens poden ajudar en millorar la salut i en el control del pes del nostre animal.
I és que cal tenir present que un pes no saludable pot comportar greus problemes de salut, des de problemes més interns com alteracions del fetge, cardiovasculars o diabetis com problemes més físics en l’àmbit de mobilitat, articulars i respiratoris.
Primer pas: determinar la condició corporal del meu animal
Podem classificar la condició corporal com: Caquèxia (molt prim) > Baix pes (prim) > Pes ideal > Sobrepès > Obesitat. Ens fixarem en característiques com el grau en el què s’indiquen les costelles i els ossos del cap, o les vèrtebres de les lumbars, si es marca o no la cintura, la presència de greix a la zona del pit o a la base de la cua, i l’increment de l’abdomen (a la taula podeu veure un petit esquema explicatiu)
Segon pas: determinar els factors que causen sobrepès
El pes ideal del nostre animal s’assoleix a través d’un bon equilibri entre l’aportació nutricional i l’activitat física. En els pacients que ens visiten, l’excés de pes així com la falta de pes són deguts quasi sempre a una mala dieta. Els dies comercials (sobretot les marques de supermercat) estan formulades amb una matèria primera de molt baixa qualitat. Només cal que obviem tota la façana que mostren els sacs a la portada i ens fixem en la llista d’ingredients. Sí aquesta no té una font de proteïna animal com a primera opció (és a dir, carn o peix), no és una bona opció. Cal evitar ingredients com “subproductes animals”, “farina de carn”, etc. Escollir un pinso d’alta gamma és essencial o bé dietes casolanes o BARF sempre amb el correcte assessorament veterinari.
Molts dels responsables dels animals ens diuen que no entén per què l’animal té sobrepès si menja molt poc. En aquests casos cal valorar el volum de la ració i dels premis que se’ls hi dóna, però cal anar també a valorar l’activitat física. El temps de passeig, sí l’activitat és intensa (córrer, jugar, saltar, etc.) o no, etc. La majoria d’animals necessiten almenys 1 hora i mitja diària d’activitat física.
Tercer pas: l’activitat mental
En animals que no els hi agrada jugar o córrer o en el cas dels gats domèstics, és un punt a tenir en compte l’activitat mental. Fer petits jocs d’enginy com jocs d’amagatall o d’habilitat poden ser molt estimulants en aquells animals més ganduls. De fet, el sobrepès comporta falta de motivació i de moviment, i el repte és encara més gran en aquests tipus d’animals. Hem de ser nosaltres els que busquem la manera de què l’animal es mogui i a poc a poc vagi recuperant la seva salut.
Quart pas: malalties hormonals i altres
Tot i tenir els passos anteriors al dia ens trobem en pacients que no baixen de pes de cap manera, cal doncs valorar que el problema de pes no sigui causat per un problema hormonal com podria ser la tiroide, les glàndules adrenals, etc. A l’altre extrem ens trobem també amb els aprimaments excessius, comuns en animals que potser abans tenien sobrepès, o en aquells d’edat més avançada. En aquests casos cal tenir present la funció que aporta l’assessorament veterinari tant en l’àmbit mèdic com nutricional per a poder ajudar a la salut dels peluts.