Ho confesso. Sóc aficionat al programa Dragon’s Den de la BBC, on emprenedors presenten davant d’un grup d’inversors els seus projectes, buscant uns diners i uns coneixements que els permetin dur el seu negoci al següent nivell. Malgrat la diversitat de projectes que arriben al plató, hi ha certs patrons que es repeteixen i que ens mostren com una presentació pot caure en qüestió de segons, si no tenim clars els fonaments. En un episodi de fa uns anys, una empresària que dirigia un negoci d’esdeveniments de més d’un milió d’euros de facturació acabava demanant una pausa per què havia quedat saturada amb les dades que li demanaven els inversors. Va perdre la inversió, i ho va fer perquè no va saber respondre àgilment a preguntes molt bàsiques sobre els seus números.
Els millors empresaris amb els que he treballat saben de memòria els ingressos, costos i marges per línia de producte i, fins i tot, per producte específic. Coneixen les seves vendes, producció́ i tresoreria diària, a més de tenir clar el seu EBITDA i benefici net. Són capaços de dir el seu valor net amb facilitat, i poden preveure les properes setmanes i mesos amb coneixement. Ho sé, no ets bo amb els números i per això tens un comptable o un assessor, mentre tu et dediques a crear i a vendre. Però saps què passa? Que el món empresarial no funciona així, i tal i com diu Bill Gates, “conèixer els teus números és un precepte fonamental a l’empresa.”
La informació financera és cabdal en l’estratègia i direcció d’un negoci
Pensa en les empreses cotitzades, que trimestralment publiquen comptes detallats i han d’explicar-los, no només internament, sinó també a premsa, accionistes… T’ho imagines? Què faries de diferent si haguessis de justificar totes i cadascuna de les teves grans decisions davant de socis, administració, bancs o inversors?
Conec empreses que només preparen (i miren) els estats financers quan algú els demana, sigui un banc o hisenda, per posar dos exemples. En cap cas els aprofiten com a eina de direcció i presa de decisions, i això és un error.
En canvi, les millors empreses amb les que he treballat, tenen en la informació financera, una de les seves principals eines de direcció. Preparen pressupostos, plans i previsions, no com a obligació, sinó com una manera eficaç de dirigir el seu negoci i prendre millors decisions.
Però has de tenir clar quins són i per a què serveixen els principals estats financers empresarials.
La comptabilitat d’una empresa és com conduir un cotxe
Els bons conductors utilitzen el tauler de control per supervisar el seu progrés i dirigir el seu cotxe, i, de la mateixa manera, els bons empresaris utilitzen els seus números per supervisar el progrés empresarial i dirigir el seu negoci.
Així que els comptes són, d’alguna manera, el teu tauler de control del negoci. Els tres instruments clau en el tauler de control del cotxe són, probablement, el velocímetre, el comptaquilòmetres i l’indicador de la benzina. Aquests són equivalents als tres estats financers clau d’una empresa: el compte de resultats, el balanç̧ de situació́ i l’estat de fluxos de la tresoreria.
El velocímetre, o Compte de Resultats
En un cotxe, el velocímetre mostra la rapidesa amb què es dirigeix i està arribant on es vol anar. Això és equivalent al compte de resultats, que mostra la rapidesa amb la que el teu negoci està acumulant ingressos, guanys, marges, resultats…
Tant el velocímetre com el compte de resultats només tenen sentit quan es mira en un període de temps fix:
- El velocímetre utilitza com a unitat els quilòmetres per hora.
- El compte de pèrdues i guanys utilitza els euros per mes, trimestre o any, per exemple.
El comptaquilòmetres, o Balanç de Situació
El comptaquilòmetres registra fins a quin punt el cotxe ha viatjat, i s’utilitza sovint com un factor important per decidir quant val un cotxe de segona mà, per exemple.
De la mateixa manera, el balanç de situació mesura fins a quin punt el seu negoci ha viatjat. Es tracta d’una instantània de quant podria valer l’empresa però, igual que el comptaquilòmetres, ens diu poc o gens sobre com o amb quina rapidesa s’ha arribat allà.
La benzina, o el flux de tresoreria
Per últim, l’indicador de la benzina ens permet veure quina distància podem recórrer sense repostar, i ens permet planificar trajectes, triar benzineres i, en un moment donat, triar el tipus de cotxe que volem (dièsel, benzina, elèctric…).
A l’empresa, el flux de tresoreria es mesura amb aspectes com els dies que triguem a cobrar una mercaderia que comprem avui, entre que arriba al magatzem, la utilitzem, la venem i els diners entren al banc. Això ens ajuda a prendre decisions sobre la velocitat del negoci i l’ús dels diners i els actius.
Mira al futur, posar objectius i marcar prioritats
Ara bé, l’aspecte més important de la informació financera és aprofitar-la per a definir objectius, marcar prioritats i prendre decisions, de manera que et permetin assolir les vendes que desitges cada trimestre, amb els marges que preveies i amb una tresoreria sana, que et permeti mantenir el control i invertir en tu. I per això els estats financers creen versions dedicades a mirar endavant, ja siguin plans, pressupostos o previsions.
Com de bé ho fas?
Si haguessis de valorar el teu grau de coneixement de les dades financeres de la teva empresa, quina nota et posaries?