Fa un any, una de les meves millors clientes va compartir amb mi un somni: entrar als Estats Units amb el seu producte. Vaig preguntar-li si es tractava d’un desig o d’una voluntat, i va dir-me que el segon. La diferència, per a mi, és simple. Un desig és quelcom que voldries que passés però que no pagaràs el preu per a aconseguir-ho. En canvi, una voluntat és quelcom pel qual estàs disposat a pagar (no sempre diners).
Obrir un nou mercat com els Estats Units no es pot tractar com posar el dit petit del peu a l’aigua per veure si està freda. O t’hi llences o no, però no hi vas a mitges. Requeria molta feina i molts diners, i ens hi vam posar a treballar, posant-ho al davant de tot, com a prioritat que era.
Estudiar el mercat, buscar-hi col·laboradors, adaptar el producte, preparar una estratègia diferenciada, estar disposada a viatjar i passar llargues temporades allà… No hi ha res fàcil (ni barat) en això, com deus imaginar. Per això és tan important diferenciar entre el que es desitja i el que es vol. Per a tenir clar si estem disposats a pagar el preu de créixer, o només volem fer volar coloms.
Hi ha moments per l’evolució i moments per la revolució
Jo mateix, després de sortir apallissat jugant a tennis amb un amic fa unes setmanes, m’he posat el repte de jugar amb ell de nou d’aquí a uns mesos i tenir possibilitats de guanyar. Ell diu que no hi ha tanta diferència, però la hi ha. Tinc dues possibilitats. La primera, seria anar millorant a poc a poc, sabent que ell també ho fa. La segona, seria fer un salt en poc temps. He triat la segona. Això m’obligarà a invertir diners en un entrenador, temps a entrenar, i esforç mental per a acceptar les incomoditats que apareixeran.
De fet, parlant amb col·legues nord-americans de la comunitat global de consultors a la que pertanyo de he detectat que, malgrat que l’empresariat comparteix els mateixos grans reptes, els afronta amb una mentalitat diferent en termes d’inversió en el creixement.
Aquesta mentalitat la podem resumir en tres punts:
- En primer lloc, aquí les inversions es confonen massa sovint amb despeses. Frases com “la meva despesa en màrqueting és aquesta” o “aquesta màquina em costa tants diners” són habituals en converses amb empresaris. Una inversió té retorn. Una despesa, no. Diguin el que diguin el comptable i la llei. Una bona estratègia de màrqueting o una màquina nova aporten coses com clients, qualitat, productivitat…
- En segon lloc, cal pensar en gran i invertir-hi en conseqüència. Posar-se objectius ambiciosos, que ens mantinguin endollats i ens facin llevar-nos del llit amb energia; així com no tenir por de fer-los tangibles, ja sigui amb diners, temps o victòries és la clau de l’èxit de molts projectes, ja que ens ajuda a mantenir-nos ferms quan venen les dificultats, que les hi haurà.
- Per últim, la paciència multiplica. Has sentit parlar de l’interès compost? Invertir funciona igual. Hi ha competidors que em diu coses com “tu, rai, que tens més de dos mil subscriptors o quan fas un webinar venen desenes de persones.” El que no veuen és que vaig començar a escriure fa més de deu anys i que als meus primers webinars (2013) hi venien 3 ó 4 persones. Tenir paciència multiplica quan saps on vols arribar, tens clares les prioritats i t’hi mantens ferm en els moments complicats.
Un any després, l’empresa de la meva clienta està a punt d’entrar als Estats Units i les perspectives són molt bones. No hi ha certesa, però sí claredat: en el camí a seguir, en les prioritats en les que invertir i en el temps que ens donem.
Fes-te una pregunta: quin objectiu vols (no desitges) aconseguir?